Català
Español
Són Festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. I això a casa nostra és sinònim d’àpats opulents, de cuina tradicional i de receptes que passen de generació en generació.
Però si hi ha un plat que marqui la nostra tradició nadalenca -amb el permís dels canalons- és l’escudella i carn d’olla.
L’escudella com a tal és el brou que s’obté de cuinar tots els ingredients del que coneixem com a carn d’olla, i que no és altra cosa que això: la carn que posem a l’olla i deixem bullir lentament. La recepta varia segons cada casa, però sol basar-se en les diferents peces de gallina, pollastre, cansalada, os de pernil, botifarres,… Ara bé, no només de carn omplim aquesta olla. Ballant amb els ingredients càrnics hi podrem trobar sovint els cigrons, les patates, la col, el nap, el porro, la pastanaga…
I un cop tot té el punt de sal addient i aquell gust inconfusible, cal servir-ho ben calent i per parts: l’escudella amb els galets primer i la safata amb la carn i les verdures després. I amb una reina a la pista central: la pilota.
Ja ho veieu: d’una mateixa olla en surt un tiberi gairebé complet.
Però d’on ve el nostre plat nadalenc per excel·lència?
L’escudella i carn d’olla té un origen difícil de datar. No apareix com a tal en el que es considera el primer llibre de cuina en català, el Llibre de Sent Soví, de 1324, però alguna primera reminiscència ja podríem començar a identificar-la al Llibre del Coch, de principis del segle XVI. És a partir d’aleshores que, variant amunt variant avall, la recepta va oficialitzant-se fins arribar a la que coneixem a dia d’avui.
Si us voleu animar a provar noves variants de la clàssica escudella i carn d’olla, a la Gastroteca de Catalunya trobareu unes quantes receptes.
Això sí, per provar la genuïna del Restaurant Ermita de Brugués haureu de pujar qualsevol dijous d’hivern… és el dia oficial de l’escudella i la carn d’olla!